Penso que la formació Túrnez & Sesé ha fet una elecció absolutament adequada. Escollir les figures de Josep Carner i Salvador Espriu per al seu nou treball és un encert total, no solament perquè en els dos grans poetes hi ha molts elements de contacte, en la seva obsessió per utilitzar tota la magnificència, la infinita riquesa, la totalitat de la nostra llengua, sinó perquè el CD que presentem, arriba en un moment sociològicament molt oportú. Va resultar molt preocupant tota l'actitud iconoclasta que es produí a l'entorn de la figura de Carner a la primera meitat del 2002 als nostres diaris i revistes. Ja no cal parlar de l'oblit en què s'ha tingut la figura del que fou considerat el príncep dels nostres poetes. Aquest oblit encara ha estat molt més marcat i cruel a l'hora de recordar l'aportació d'Espriu. Amb tot, les coses del temps, dels jocs literaris i les anades i vingudes estètiques, sembla que estan canviant a favor dels dos grans poetes. T & S han fet una tria de poemes plena de sensibilitat i de bon gust literari. Calia trobar una altra manera de cantar Espriu i donar la seva veritable dimensió musical a Carner. I ells ho han fet, recolzats per col.laboradors com: Toni Xuclà, Laia Rius, Lluís Molas, Eli, els "Quicos" i el Quartet Quadrifonia.

Quan aparegué el seu primer CD "Quedarà la paraula" i quan els vàrem escoltar a "l'Espai", vàrem comentar en l'estona que Joan Barril té la gentilesa de cedir-me tots els divendres en el seu programa "La R-Pública" que, com a cantant, Túrnez, i com a compositor, Sesé, sense oblidar el primer que també composa, constitueixen una nova veu que ara es fa molt evident en la manera com tracten i com s'enfronten als versos d'Espriu. Cantat per ells, musicat per ells, Espriu adquireix una nova dimensió. Calia que aquest nou àmbit aparegués per enriquir i contrastar la que tants cantautors il.lustres, encapçalats per Raimon, han dut a terme.

La veu de Túrnez, feta d'una estranya i apassionant barreja d'avellutament i tons contundents, tot i creant un estil molt personal i insòlit, resulta d'una gran originalitat en el panorama de la nostra cançó. Un altre element que cal considerar és l'alta qualitat musical dels compositors i dels intèrprets, qualitat que en algun moment ateny aquells nivells que són característics de la millor música grega d'aquests darrers anys. Pensem, sobretot, en l'admirat Manos Loizos, amb qui vàrem tenir la sort de poder treballar. Hi ha una fruició musical, un deixondiment i una sucositat tímbrica que fan que l'aportació de T & S resulti molt renovadora.
Aquest element, present en totes les cançons, es posa encara més en evidència, en el poema XXXIII del LLibre de Sinera, on els cantants de Tortosa, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, potencien i redimensionen la veu de Túrnez. Des d'una perspectiva exclusivament musical, aquesta riquesa especial també es troba en el poema "Aigües de la primavera".

Per acabar, voldríem dir que l'aportació de T & S i tots els seus col.laboradors ha estat molt important i decisiva, perquè han atès un nivell de comunicació molt especial en donar veu pròpia a la comarca del Matarranya. Per fi, aquesta terra estimada i tan propera per a qui signa aquestes ratlles ha trobat algú que l'expliqui i li doni un lloc en la cultura catalana. Mai no pagarem prou la feina que duu a terme l'Associació Cultural del Matarranya. Però el treball que han fet escriptors i poetes com: Artur Quintana, Héctor Moret, Juli Micolau, Miquel Blanc, J. A. Carrégalo, Marià López Lacasa, Tomàs Bosque,...i, com és lògic, de manera molt especial, Desideri Lombarte com a pioner, han aconseguit una presència que s'ha imposat a la resta dels països catalans. Als anys trenta Sebastián Juan Arbó va donar veu a les terres de l'Ebre. Va fer que aquesta abandonada contrada existís finalment a Catalunya. Lombarte, T & S, i tot el grup d'amics que s'apleguen al seu entorn han donat veu a una altra terra massa oblidada: El Matarranya. Com deia molt bé Fernando Pessoa i Xosé Cardoso Pires m'ho recordava sempre: " La meva llengua és la meva pàtria". El Matarranya, per tant, és també la nostra pàtria i tot aquest grup de creadors mencionats han tingut l'encert de recordar-nos-ho. Penso que mai no trobarem les paraules adients per agrair aquesta entranyable i fonamental aportació.

Ricard Salvat. 1 de març de 2004