Tramuntem
al llunyà
clos del temps
el lent or
de l'arment
de ponent.

Miren ulls
vigilants
de pastor
son enllà
del ramat
ben guardat.

Ronda prop
el felí
de l'enyor,
solitud
inclement
a l'aguait.

Elegant,
poderós,
el desig
esdevé
de cop salt
carnisser.

L'ample doll
de la sang
va sollar
tot l'esforç
de llargs anys
aplegats.

D'aquell fort,
dens i fosc,
ràpid mal
vaig quedar
ert al ras
de la nit.

Però sé
davallar
fins arran
del glaçat
naixement
de la deu.

Molt endins
del reflex
del cristall,
sóc guarit
i revinc
a claror.

Veia com
els llebrers
de la neu
van seguint
un lleu solc
de veler.

Són tan prims,
que després
en faré
més subtils
jocs de mots
duradors.