Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena ?
És a la vila o és al pi
de la carena ?
Un lliri blau color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis!- diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata ?
És un recer per a adormir
qui passi pena ?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena ?

Qui sap si trist o somrient
acull son hoste -?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta ?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida ?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.