Quan passa la fortuna estic dormint,
i passa tant de pressa i tan callada,
i al meu carrer hi fa tan poqueta estada,
que quan jo me n'adono ja ha fugit.

Si l'espero de dia ve de nit,
si la vetllo de nit passa de dia.
Jo penso que no em vol per companyia
que no li agrado prou i fuig de mi.

Jo per ella, no deixo el meu camí
és, potser, per això que em té mania.

I si ella és orgullosa, jo també.
Fa molts anys que l'espero i mai no ve.
Ara, no espero més i faig la meua via,
i vaig sense fortuna i vaig prou bé.