LAIA RIUS Dos camins paral·lels: el violí i la
veu; dos estils diferents: el clàssic i el modern; Als vuit anys vaig agafar un violí per primera vegada i des d’aleshores són diversos els noms encarregats de la meva formació, l’últim, Kai Gleusteen. La música de cambra, amb mestres com el “Quartet Casals”, ha estat un ingredient sempre present en la meva educació, així com la participació en joves orquestres com OEMUC, JOSC i IRO. Durant els meus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, vaig entrar dins el món del cant coral, amb l’agrupació Actea, dirigida per Carles Josep Comalada. Actea em va portar a fer diversos concerts per Catalunya, França i Itàlia i a conèixer la Marta Costa, la Míriam Peralta i la Meritxell Puig, amb qui posteriorment formaríem “Quadrifonia”. A través d’aquest quartet vocal femení, va començar la meva col·laboració amb Túrnez i Sesé, l’any 2003, en el disc L’Arbre de l’esperança. L’ingrés a l’ESMUC suposa l’inici d’una etapa marcada pel coneixement d’un nou gènere de música: el jazz. Rebo classes de veu de Carme Canela i participo en diversos “combos”. La meva primera experiència teatral és al Memory i després continuo durant tres anys a El Timbal, fent classes d’interpretació, d’expressió corporal i de doblatge. El 2003 entro a la Companyia de Dagoll Dagom, per a participar en el muntatge La Perritxola com a músic-actriu. La Perritxola inaugura el Festival del Grec d’aquell mateix any i es manté en temporada al Teatre Victòria. En els espectacles musicals que el succeeixen, Mar i Cel (al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre Victòria) i Mikado (al Teatre Apolo), formo part de l’orquestra que hi ha en directe.
|
|
 |
|
||||||||||
 |